Ja som dimarts. Hem passat els dos primers dies i ens hem intentat adapatar tots plegats. El viatge va esser llarg, pero finalment vam arribar a Eastbourne cap a les 7 de la tarda, massa tard per als anglesos ja que ja havia passat l'hora de sopar i ja feia estona que ens esperaven. Quan vam arribar al college, ja ens esperaven totes les families. Els alumnes van marxar i la Kay i jo ens àvam quedar amb aquella recança de si estarien bé o no. Ens vam haver d'esperar fins l'endemà per veure com havia anat tot. Mentrestant, tots els altres alumnes van anar cap a la residencia. La veritat es que vam tenir un gran decepcio. Podria haver estat tot en millors condicions.
La nostra residencia es una casa (house) que esta a dos minuts caminant del college. La nostra house es diu Wargrave house. Dins mateix de la casa, hi ha una sala polivalent on podem anar a xerrar i una altra sala amb televisio i DVD i sofas. De fet, el menjador i algunes installacions que formen part del collge no estan estrictament dins del college. Hi ha tot un seguit de cases (houses) que rodegen el college que es on viuen tant els alumnes com els professors del mateix college. Es tracta de cases victorianes d'estil tipicament angles, a ales quals, des del meu punt de vista, els fa falta un gran manteniment.
Quan vam arribar, teniem molta gana i ens van portar una caixa de cartrò amb uns quants entrepans del mati, fruita i quatre galetes. Crec que a causa del cansament i de la decepcio, no podiem parar de riure. No ens podiem creure que allo fos el nostre sopar... En Sergi i en Joan dormen en una habitacio i l'Arnau i en Gerard a l'habitacio del canto. Sort en tenen, ja que en Joan i en Sergi s'han portat com uns senyors i els cuiden molt be. Les nenes, i a la categoria de nenes hi incloc la Kay i jo mateixa, hem dormit les dues primeres nits totes juntes en una habitacio i us prometo que ha estat com tornar a anar de colonies. Hem rigut amb ganes! Dormim totes 7 en una habitacio! Ens vam queixar perque no estava en prou bones condicions i avui ens donen habitacions de 3. La Carla, la Julia i la Nuria dormiran juntes en una habitacio, l'Ivet i l'Emma en una altra i la Kay en una altra. Sembla que tot va agafant forma.
Ahir al mati van anant arribant poc a poc tots els nois i noies que dormen en families. La veritat es que sempre es necessita un periode d'adaptacio. "Jo estic molt contenta" deia la Cecilia. "Buf, els meus tenen un gat i te una cadira per menjar a taula" deia en Pau Bruguera. La veritat es que per les seves cares, podies veure que estaven expectants i alhora preocupats i nerviosos. Ells han de coneixer les families, les seves normes, com entrar i sortir de la casa i sobretot com arribar-hi. Per a nosaltres, la Kay i jo, aquest aspecte es el mes complicat. Ahir va esser un dia dur ja que vam haver d'acompanyar a molts alumnes a casa seva, primer a la tarda i despres a la nit. Han d'aprendre quins autobusos han d'agafar, en el cas que vagin en bus, i, si no, han d'aprendre el cami per tonar a casa. Vam fer un mapa amb tots els alumnes que dormen en families per veure quins estaven prop dels altres. La Susanna dorm amb dues franceses mes i per venir a l'escola ve amb elles. Per tornar, l'hem acompanyat nosaltres cap a casa. L'Alex i en Pau Bruguera poden agafar el mateix bus i tornar tots dos junts a casa. L'Albert i la Cecilia viuen forca a prop i poden marxar de la mateixa parada de bus, pero han d'agafar un bus diferent. Ahir tambe els vam acompanyar. En Roger, en Pau, l'Alex i en Pol de Santa Coloma poden tornar caminant junts. En Pau i l'Alex son veins. I l'altre Pau de Santa Coloma tambe pot tornar cap a casa caminant. Es el que viu mes a prop de l'escola. Per cert, l'organitzacio ha donat abonaments gratuits de bus a tots els alumnes que s'allotgen en families. Un gran detall, ja que el preu d'un bitllet d'anada i tornada costava 3lliures i ja veiem a tots els alumnes arruinats...
Per altra banda, el college o l'escola esta molt be. Hi ha un munt d'installacions que rodegen l'escola o que en formen part. Piscina, pistes de tenis, pista interior de basquet, camp de futbol, discoteca o sala de teatre, aules... I un jardi inmens davant de totes les installacions on podem estirar-nos quan surt el sol. Els anglesos ens han dit que hem portat el sol a Eastbourne. Des que hem arribat, hem vist mes el sol que els nuvols. La pluja, pero, tambe ens ha vingut a saludar. Es normal en aquest pais i mes durant el mes d'agost.
Ahir al mati, els monitors de l'escola ens va organitzar una visita a la ciutat d'Eastbourne per tal que coneixessim els punts mes importants de la ciutat. Estem a 5 minuts caminant del centre de la ciutat i aixo fa que sigui molt facil accedir a qualsevol punt interessant d'Eastbourne. Des del meu punt de vista adult, Estbourne es una ciutat preciosa. El carrer peatonal mes centric de la ciutat dona a una avinguda davant del mar. La platja te un munt de pedres que les conserven com un tresor. La marea i un passeig elevat damunt del mar fan que sigui un lloc especial. A veure que diuen els alumnes quan tornin cap a casa.
Ahir a la tarda, els van fer un test de nivell i avui al mati hem sabut els resultats. Ara mateix tots els alumnes ja son a classe. Ens hem d'aixecar molt aviat. Les nenes a les 7 ja estavem a punt de dutxar-nos. A les 8 s'ha d'esmorzar i a les 9 comencen les classes. Algun dels nostres alumnes que s'allotja amb familia ha fet tard, pero ara ja son tots a lloc i amb ganes de coneixer els nous amics i els professors. No hi ha mes de 2 alumnes del One junts en una maitexa aula. Perfecte. Els altres alumnes son austriacs, japonesos, russos, francesos, espanyols i ucrainesos. Durant el mes d'agost hi ha molts menys alumnes al college i ahir en vam marxar molts. De 320 alumnes que eren,avui nomes en quedarem 130. Millor.
Tindreu noticies nostres ben aviat. Petons i records a tots els pares i mares. Silvia i Kay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada