4 d’ag. 2010

Dimarts 3 d'agost - Ja ens comencem a adaptar tots plegats

Ahir dimarts va esser un dia molt llarg, pero tots el vam aprofitar al maxim. Tots els alumnes van comencar les classes i van sortir molt contents. Tenen dos professors i els han fet parlar molt. A la classe hi ha molta barreja de nacionalitats i els ha agradat molt.

Quan van sortir tots tenien gana i nomes eren les 12:30. Sembla que fins i tot s'han adaptat a les hores de menjar angleses. Sopem a les 5:30!!!

Despres de dinar, van poder participar per primera vegada a les activitats que organitza l'escola, futbol, tennis, piscina o manualitats. Tothom va anar triant i van passar una bona estona amb tots els altres estudiants del college. Alguns ja van comencat a fer amics. I amigues..., es clar!

A cap hora ja vam sopar. Els que viuen amb families van cap a casa i els altres es queden a la residencia. El menjar es bo, pero hi ha qui ja ha anat a comprar nutella, galetes, nesquick... Quan anem a esmorzar sembla que acabem d'arribar del super... Que hi farem!

Un cop sopats una quants alumnes vam poder anar a fer un volt a la platja. La tenim a tan sols 5 minuts caminant i ahir va fer un dia precios! Vam anar a fer un volt a la platja i semblava que fossim a l'Estartit quan feiem el gelat!

Cap a les 7:30 començaven les activitats de vespre i tots els alumnes hi vam participar. En Sergi, en Joan, l'Arnau i en Gerard quedaran tan prims de fer esport que no els coneixareu quan tornin. Vinga a jugar a futbol! Els de Santa Coloma (en Pol, els dos Paus i l'Alex) i en Pau Bruguera van jugar a basquet, pero unes espanyoles els van treure la pols i els van ben guanyar. L'Ivet, l'Emma, la Carla i jo vam jugar a basquet. I despres tots a la piscina. Al vespre no ens aguantavem drets.

Tothom ja sap tornar a casa tot sol. Amb bus o a peu. I les nenes de la residencia tenen ja dues habitacions noves. Ens han traslladat i estem molt millor.

Jo avui ja marxo. De fet es com si hagues anat de colonies. Una gran experiencia. Estic molt contenta de com ha anat tot. Els veig molt contents i marxo molt tranquila. La residencia esta molt be i crec que ja comencen a estar tots mes adaptats.

Adeu i fins aviat. Silvia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada